El Comite 1er de Desembre ha portat a terme una campanya d’informació als diversos grups parlamentaris, per a que als Municipis on tinguin presència com a partits polítics, demanin que es compleixi la llei que facilita l’empadronament de les persones que viuen al Municipi, i demanin a aquells Municipis que no ho estiguin aplicant, que flexibilitzin les condicions per que les persones puguin empadronar-se. Sobre tot a les persones que viuen al municipi però no ho poden acreditar.
La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local al seu Art. 15, 16 i 17, estableix l’obligació de tota persona que viu al territori a inscriure’s al Padró del municipi on resideixi habitualment i descriuen les dades que són obligatòries en la inscripció municipal. La responsabilitat de gestió, manteniment i custòdia del Padró municipal correspon a l’Ajuntament. S’exigeix també la renovació periòdica (cada dos anys) de la inscripció, en el cas dels estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent.
Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Art. 12. La inscripció al Padró municipal és el requisit imprescindible per a l’accés i exercici del dret a l’assistència sanitària.
Reial decret 1690/1986, de 11 juliol, pel qual s’aprova el Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats locals. Art. 54.3 La inscripció en el padró municipal de persones que residint en el municipi no hi tinguin un domicili només es podrà dur a terme després d’haver posat aquest fet en coneixement dels serveis socials.
L’Ajuntament té l’obligació d’inscriure totes les persones que viuen al municipi, i fins i tot ha d’oferir la inscripció a qui no té cap domicili fix.
L’Ens local és el responsable final d’ajustar el Padró a la realitat del municipi, i per tant, de recollir de manera fidedigna el nombre i característiques bàsiques de tots els/les residents.
Reial decret 1192/2012, de 3 d’agost, regula la condició d’assegurat i de beneficiari a l’efecte de l‘assistència sanitària a l’Estat espanyol, amb càrrec a fons públics, mitjançant el Sistema Nacional de Salut. La disposició transitòria primera del Reial decret llei 16/2012, de 20 d’abril, estableix un règim transitori d’accés a l’assistència sanitària a Espanya, d’acord amb el qual les persones que, amb anterioritat a l’entrada en vigor de l’esmentat Reial decret llei, hi tinguessin accés podran seguir accedint-hi fins al dia 31 d’agost de 2012, sense necessitat d’acreditar la condició d’assegurat en els termes previstos a l’article 3 de la Llei 16/2003, de 28 de maig.
CatSalut. Instrucció 10/2012 Accés a l’assistència sanitària de cobertura pública del CatSalut als ciutadans estrangers empadronats a Catalunya que no tenen la condició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut.
En Aquest Instrucció explicita el seguent. D’acord amb l’article 2, apartat 2, lletra a, de la Llei 21/2010, de 7 de juliol, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut, són titulars del dret a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del CatSalut les persones empadronades en qualsevol municipi de Catalunya que acreditin que no tenen accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec d’una altra entitat diferent del Servei Català de la Salut.
La inscripció al Padró solament pot exigir la documentació acreditativa de:
a. la identitat -a través de qualsevol document, oficial-, independentment de l’autorització de residència.
b. el lloc de residència, a través de qualsevol document que corrobori el domicili,independentment del títol d’ús de l’habitatge:
– propietari/a: escriptura pública de la propietat, contracte o rebut de subministrament (aigua, gas, electricitat) o IBI…;
– llogater/a: còpia del contracte de lloguer, contracte o rebut de subministrament (aigua, gas, electricitat,…)
Per extensió, s’han d’empadronar el cònjuge o parella de fet i els fills del titular que convisquin en la llar.
Si la persona que resideix en un municipi no té domicili fix, es recomana que un informe social avali aquesta circumstància, i resoldre la inscripció al Padró, assignant-li una adreça institucional.
Demanar altres documents, com la cèdula d’habitabilitat, dipòsits o altres, dificultant l’empadronament, i per tant, va en detriment dels objectius del Padró.
